Avui a la classe hem expossat el nostre treball sobre què és llenguatge i què és llengua, i hem intercanviat diferents opinions per tal d'elaborar una bona resposta per a les preguntes. A continuació hem treballat en: Aprendre a parlar és una experiència social, on trobem la competència comunicativa, què és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants. La intenció i la interpretació del enunciants són les següents:
1.- Ningú no parla per parlar.
2.- Acte de parla: cada un dels enunciats lingüístics que produeix un interlocutor perquè passin coses.
3.- Cal entendre el que diem, el que volem dir i l'efecte que volem que produeixi.
Altre tema tractat ha estat els Components de la CC, el qual consta de quatre tipus de coneixements i habilitats:
1.- Competència lingüística/gramatical, la qual fa referència al domini del codi lingüístic i s'ocupa del nivell fonològic (fonèmes i sons), del nivell morfològic (morfema, únicament la paraula i com creem les paraules, es a dir, el gènere, el nombre...), del sintàctic (estructura i relacions que estableixen les paraules entre sí) i del nivell lèxic i semàntic (sentits i significats de les paraules).
2.- Competència sociolingüística, que fa referència a les regles socioculturals d'ús i s'ocupa de la siuacó dels participants (segons l'àmbit hi ha un registre i un dialecte diferent amb una variació geogràfica), del propòsit de la interacció (informar, convèncer, persuadir, reivindicar, emocionar...segons el propòsit del comunicador) i les normes i convencions de la interacció (escoltar, no intervenir quan parlen...).
3.- Competència discursiva, que fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere i s'ocupa de la cohesió de la forma (idees molt lligades, amb relació) i de la coherència en el significat (la informació ha de ser sobre el tema parlat).
4.- Competència estratègica, la qual fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l'efectivitat de la comunicació.
Per finalitzar la classe hem vist un video de Ken Robinson, el qual parlava de que l'escola mata la creativitat. Aquest es basa en què el sistema educatiu només vol la capacitat acadèmica i allunyen al nen de les seves possibilitats creatives, per això molta gent creativa no creu amb el seu talent perquè els professors no els han deixat desenvolupar aquesta qualitat, ja que creien que no trobarien cap treball sobre allò.
També explica que al créixer, els infants els eduquem cada vegada més de cintura cap amunt i que després ens enfoquem cap als seus caps, deixant de costat el seu cos, ja que el més important és acabar una carrera i ser universitari, que és el que la societat demana per treballar.
En definitiva, aquest video expressa que per no matar la creativitat dels infants s' han de poder veure les capacitats creatives com la riquesa que són i el que valen i veient als nostres infants com l' esperança que són.
1.- Ningú no parla per parlar.
2.- Acte de parla: cada un dels enunciats lingüístics que produeix un interlocutor perquè passin coses.
3.- Cal entendre el que diem, el que volem dir i l'efecte que volem que produeixi.
Altre tema tractat ha estat els Components de la CC, el qual consta de quatre tipus de coneixements i habilitats:
1.- Competència lingüística/gramatical, la qual fa referència al domini del codi lingüístic i s'ocupa del nivell fonològic (fonèmes i sons), del nivell morfològic (morfema, únicament la paraula i com creem les paraules, es a dir, el gènere, el nombre...), del sintàctic (estructura i relacions que estableixen les paraules entre sí) i del nivell lèxic i semàntic (sentits i significats de les paraules).
2.- Competència sociolingüística, que fa referència a les regles socioculturals d'ús i s'ocupa de la siuacó dels participants (segons l'àmbit hi ha un registre i un dialecte diferent amb una variació geogràfica), del propòsit de la interacció (informar, convèncer, persuadir, reivindicar, emocionar...segons el propòsit del comunicador) i les normes i convencions de la interacció (escoltar, no intervenir quan parlen...).
3.- Competència discursiva, que fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere i s'ocupa de la cohesió de la forma (idees molt lligades, amb relació) i de la coherència en el significat (la informació ha de ser sobre el tema parlat).
4.- Competència estratègica, la qual fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l'efectivitat de la comunicació.
Per finalitzar la classe hem vist un video de Ken Robinson, el qual parlava de que l'escola mata la creativitat. Aquest es basa en què el sistema educatiu només vol la capacitat acadèmica i allunyen al nen de les seves possibilitats creatives, per això molta gent creativa no creu amb el seu talent perquè els professors no els han deixat desenvolupar aquesta qualitat, ja que creien que no trobarien cap treball sobre allò.
També explica que al créixer, els infants els eduquem cada vegada més de cintura cap amunt i que després ens enfoquem cap als seus caps, deixant de costat el seu cos, ja que el més important és acabar una carrera i ser universitari, que és el que la societat demana per treballar.
En definitiva, aquest video expressa que per no matar la creativitat dels infants s' han de poder veure les capacitats creatives com la riquesa que són i el que valen i veient als nostres infants com l' esperança que són.
