dijous, 19 de novembre del 2009

Un plat pla ple de poesia està

Un plat pla ple de poesia està, Biblioteca Jaume Fuster:

Els infants han estat molt atents durant tot l'espectacle, encara que feien diversos comentaris, opinions en veu alta, rialles quan els actors feien ximpleries, i fins i tot, quan els actors feien una entonació més forta o rellevància en segons què. També es quedaven bocabadats quan observaven que a través d'objectes tan simples com un plat es podia crear una melodia o un ritme d'una cançó, la qual cantaven els infants si els hi era coneguda, o bé la sabien, perquè de seguida l'associaven amb la lletra corresponent.
D'altra banda, cal esmentar la seva col-laboració amb els actors, ja que ho han demostrat durant l'espectacle, quan aquests s'equivocaven els nens els hi explicaven la manera de fer-ho bé.
La imaginació dels petits era immensa, ja que en diversos moments tenien d'esbrinar o imaginar el que estaven fent els actors sense tenir-ne ni els objectes ni els instruments necessaris.
Una altra cosa a esmentar són els sons que transmetien els actors, els quals eren imitats pels infants, i, el que no entenien ho preguntaven directament els actors.
Els petits aplaudien quan ells ho creien convenient, i s'emocionaven i cridaven quan estaven nerviosos en segons que moment de l'actuació.
Al finalitzar l'espectacle els nens han sortit els primers, fent rialles, cantant i comentant lo bé que s'ho havien passat.
Jo també he fet un munt de rialles veient l'actuació, ja que ha estat molt divertida i amena. Per a mi no ha estat gens pesada perquè tot eren moviments i teníes de parar molta atenció durant tot l'espectacle per tal de no perdre't, tant a nivell auditiu, com visual.
M'agradat el recull de cançons que han fet i les poesies esmentades, perquè crec que la poesia és un art que ens acompanya en les situacions més quotidianes de la vida. La poesia té molts usos i recursos, i és una font important d'aprenentatge, la qual va acompanyada de música i de moviments, també importants dins de l'educació.
L'escenografia ha estat senzilla i també ho ha estat el tema de l'espectacle. També cal destacar que amb aquesta escenografia tenies l'opció de treballar només la vista si l'oïda es saturava.
Durant l'actuació he tornat a viure molts records de cançons, recitacions, i sentiments de quan era petita. Ha fet que em plantegés la forma de comunicar-me amb el meu entorn, ja que tinc al meu abast una gran varietat de recursos, tant orals com gestuals per fer-ho.

Exposició fotogràfica! Freqüències !!



Freqüències és un concert de campanades de llum que ens invita a reconèixer el tot en les parts. És l'embolcall d'un instrument perceptiu que fa una barreja de diversos fragments de la realitat ja viscuts amb pous de veritats per descobrir.
L'espai laboratori ens rep amb una catifa de llum feta de diferents colors. A continuació ens mostra un recull de tots els colors existents, ja que és la percepció humana del color. Aquests colors els hem observat amb el prisma de Newtoon, sempre i quan els elements químics dels colors estan en calent. Partícules imperceptibles per a la capacitat visual humana són ja estructures complexes de color, amb capacitat de barrejar-se entre elles fins a esdevenir part del món perceptible.
La separació dels colors depèn de les ones del nucli, les quals depenen de si el color és més fred o més càlid.

La Roda de Color:
És un llibre de pantalles blanques suspès en l'espai infinit sobre el qual s'inscriuen espectres de llum: així s'escriu la memòria de l'univers.
Les imatges representa el text i els colors són els temes dels que fa referència.
També fa visible el constant canvi de la realitat sobre la retina.
Els colors que podem observar dins d'aquesta Roda de Color tenen un significat, el qual és el següent:

- Vermell: Significa la creació del Big Bang, les cel-lules humanes, el foc i l'univers.
- Lila: Significa la Galaxia i els planetes.
- Groc: Representa el desert i els blats de moro.
- Blau: Significa l'aigua, els pingüins, els ossos polars...
- Verd: Representa la natura.

Laberint d'Horta:
L'Eugènia Balcells parla d'un punt rellevant en la geografia de barcelona. Aquell punt en el qual es confonen el davant i el darrere, el nord i el sud, l'anar i el tornar.
És un lloc de llocs on la realitat, com el coneixement, troba forats cecs i avingudes de claror.
Les fotografies del Laberint d'Horta estan fetes per l'artista i els fotografiats són persones anònimes que passejaven per allà. Una conclusió de l'Eugènia és que tots els camins, encara que siguin més llargs o més curts, finalitzen al centre.

A continuació hem observat els instruments que realitzaven la música de fons, i, la conversa sobre política, art i ciència d'Eugènia Balcells amb la seva companya i amiga, Mireia Sentís, la qual ha desenvolupat la seva fotografia durant tres dècades, al mateix temps que els treballs com a periodista en premsa i televisió, el comissariat d'exposicions, la crítica d'art i l'escriptura d'assaig. Aquest projecte integra una part de les seves peces fotogràfiques i un cicle de conferències en el qual es presenta el seu procés creatiu, les propostes per a televisió i els seus projectes assagístics entorn de les cultures xicana i afroamericana.
Per últim hem vist un recull de fotografies sobre els colors d'Eugènia Balcells.
Els referents que s'utilitzen per interpretar una imatge plàstica són: els sentits, els coneixement, la cultura, la percepció del món, les emocions que transmeten les imatges, la imaginació, la fantasia i la realitat.
L'objectiu de la visita ha estat l'aprenentatge dels diferents colors, dels seus significats i la comunicació i la relació amb l'entorn.
Per a l'Eugénia Balcells la causa del naixement de tot és el remolí dels àtoms; el Sol és només una campana, els sons de la qual emeten llum, i, no hi ha llocs fixos a l'espai.
La metodologia emprada és la imatge i el so, com a font energètica inicial d'on tot emergeix i ret homenatge al misteri de la ciència i a la nostra capacitat de descoberta.

dimecres, 18 de novembre del 2009

Fundació Miró





















Avui he anat amb la meva mare a la Fundació Miró i ens ho hem passat genial! Hi havien un munt d'obres d'art molt creatives.
M'ha impressionat la realitat i la fantasia de les diferents obres, i tots els colors possibles plasmats a les diverses obres.
Una de les coses que he trobat de gran ajuda ha estat l'audífon, el qual tenies al teu abast pagant un suplement de quatre euros, i t'explica tota la història de l'obra que desitgis.
D'altra banda cal destacar l'amplitud del recinte i moltes finestres que donaven al carrer, per les quals entrava la llum del sol. És fantàstic aquesta sensació d'estar a l'interior, però a la vegada a l'exterior.

dilluns, 16 de novembre del 2009

L'escola Bressol, Grimm!! quina passada!



Ha estat un dia meravellós, perquè he estat convivint durant 8 hores seguides amb diversos nens, de diferents edats, ja que n'hi havien des dels 6 mesos fins els 5 anys.
Primer he arribat a l'escola i m'he trobat amb l'alumne de 3er., la Marta, què ja està fent pràctiques dins d'aquesta escola des de fa temps, per això s'ho coneix tot a la perfecció, i, m'ha començat a explicar i a ensenyar totes les classes on es realitzen les diferents activitats.
Més tard ha arribat la directora i ens ha explicat un munt de coses sobre la metodologia de l'escola.
A continuació hem estat al pati, abans de donar el menjar als nens de guarderia, i m'ha semblat un lloc extraordinari per a tots els infants, ja que disposa d'unes bones instal-lacions per a realitzar tots els exercicis i activitats pertinents.
També m'ha agradat el treball col-laboratiu que hi ha entre totes les mestres, i la manera de transmetre aquesta cooperació als nens.
En definitiva, per a mi ha estat una experiència única, i cada dia que passa estic més orgullosa d'haver agafat aquesta carrera pel meu futur, i, de poder donar el dia de demà tot aquest aprenentatge viscut.

Natupark!

La sortida a Natupark és una experiència fantàstica, la qual ajuda a superar les teves pors i inseguretats.
Abans d'entrar estàs en un estat de nervis i temorós, pensant si podràs fer-ho o no, i si una vegada decideixes fer-ho o sabràs fer bé o malament.
Una vegada has fet la pràctica amb el suport dels monitors, el teu cos està més relaxat i ja comença a agafar més confiança amb el circuit i amb l'ambient de les cordes.
El més complicat és començar el circuit pel teu compte, sense cap ajuda, i per saber realitzar-lo correctament has d'haver parat atenció a les instruccions a seguir del monitor.
Quan comences i te n'adones que la situació la controles tu, i que pots fer-ho, sents una emoció increible i estàs orgullós de tu mateix, perquè saps que t'has superat a tu mateix, als teus temors i que si ets capaç d'això, ets capaç de moltes més coses.
Això és un benefici molt gran per a l'infant, ja que desenvolupa un gran esperit de superació, una gran competitivitat, demostrar-se la seva capacitat de realitzar noves activitats..., i, tot això dins la natura, fent conscient el nen/a que la naturalessa s'ha de cuidar, respectar i què és molt útil i divertida.