Increible, sense paraules...

¿ Qué tienes debajo del sombrero ?

Aquest documental està basat en el centre "Creative Growth", el qual és un centre d'art on tota mena de persones amb diferents discapacitats desenvolupen la seva creativitat.
Judy és una persona amb Síndrome de Down que pateix sordera. Va nèixer fa 60 anys amb una bessona sense cap discapacitat.
Judy va ser enviada a un centre especialitzat en el qual no se'n van adonar de que era sorda fins als 20 o 30 anys, i durant tot aquell temps va estar aïllada, tancada en ella mateixa i no va poder aprendre el llenguatge de signes. En definitiva, va estar mal diagnosticada des del primer moment.
Més tard, la seva germana es va fer càrrec d'ella i la va portar al centre de creativitat esmentat anteriorment, on va crear moltes escultures fetes amb diverses textures, tel.les, fils i diferents objectes, per això van fer diverses radiografies a les seves obres, per esbrinar tots els materials que pot tenir una escultura seva. Judy va començar a portar barrets extranys quan es va sentir artista. Els seus treballs poden ser contemplats des de diferents punts de vista, com per exemple hi ha una figura que sembla que vulgui expressar els seus sentiments de ser mare, ja que crea una figura humana amb una panxa o n'hi ha un altre que plasma unes bessones. Una característica molt rellevant és que tots els seus treballs porten fils,ja que sembla ser que li agrada el procés de repetició, el qual consta de passar els fils al voltant dels dits.
D'altra banda, cal destacar que les persones amb Síndrome de Down estan més obertes a la creativitat i cada vegada que tenen més confiança en ells mateixos creen peças més grans on transmeten els seus somnis i les seves inquietuts i lluiten per trobar-se a ells mateixos.
Aquestes persones tenen un procés autònom i no treballen ni per diners ni per ser famosos, sinó que persegueixen les seves idees.
Una de les coses que més m'ha impactat és " L'art Outsider" on he vist a una persona amb paràlisis cerebral, anomenat Carl. Aquest va tardar de dotze a catorze anys a fer dues cadires, utilitza el seu cos per a prendre mesures i per utilitzar les diferents eines li ajuda un monitor, el qual segueix les ordres de'n Carl.
Altre història impactant és la de Donald, el qual composa la seva música, dibuixa a molta gent a la vegada perquè intenta perdres entre la gent.
D'altra banda Dan té un problema amb la repetició. Aquest transmet perill i una angoixa amb les bombetes, ja que li donen por que s'escalfin molt les bombetes i puguin explotar.
Finalment el documental ha finalitzat amb la mort de la Judy, al costat de la seva germana bessona.

Ha estat una pel-lícula increible, la qual m'ha deixat sense paraules, ja que gairebé sempre desestimem el potencial d'aquestes persones i no li donem importància a allò que realment ho és.

Aquestes persones tenen una gran creativitat i són uns genis alhora de crear els seus treballs.

M'ha apassionat veure aquesta pel-lícula i alhora m'ha emocionat perquè aquestes persones moltes vegades són tractades amb una inferioritat increible, la qual cosa m'indigna molt, encara que també soc conscient de què són persones amb una discapacitat, però dins de l'àmbit de la creativitat tenen un gran futur i això m'agradaria remarcar-ho i animar a la gent a fer centres d'aquesta mena per a les persones amb discapacitats i problemes.

Educació Física, teòrica i pràctica !!

21/10/09
Resum de les capacitats perceptiu motrius:
Incrementar els estímuls i la pràctica motriu -> Desenvolupament del còrtex cerebral -> Enriquiment dels patrons motors -> Millora de l'esquema corporal -> Millora de la riquesa motriu.

28/10/09 Els diferents jocs per a realitzar les capacitats condicionals:

Objectius de la classe pràctica d'avui: treballar les capacitats condicionals.
Primer exercici de classe: Joc del rei, el qual consisteix en fer grups de 5 persones, posar-los en filera i imitar a la primera persona, que és el rei.
Segón exercici de classe: Joc de tocar i parar amb les premises de flexibilitat, saltant el potro i fer força i resistència amb els braços.
Tercer exercici de classe: Cursa de relleus per treballar la resistència, la força i la velocitat, tots aquests amb una alta intensitat. Dins de la cursa de relleus hem treballat els següents jocs: el cotxe de bombers, per treballar la velocitat i la resistència en grup i el cuc coix per treballar la força, l'equilibri i la velocitat, també en grup.
Quart exercici de classe: Cicle de la vida, dividit en quatre grups de diferents colors, ja que cada color farà d'ocells, de cucs, de guineus i de persones.
Cinqué i últim exercici de classe per tornar a la calma: Joc del despertador.

El meu video !!

Avui a la classe de Gestió i Tic hem après a crear un video amb imatges, amb la teva veu i amb una música de fons. En aquest cas he realitzat un poema, he escollit una música de fons de la Celin Dion i després he posat una imatge relacionada amb el poema escollit. A continuació he ficat la lletra del poema dins del video, perquè es pugui llegir la meva recitació. L'experiència ha estat increible, ja que m'agrada adquirir nous conceptes, els quals hem faran falta pel futur, pels meus treballs i a l'estona d'oci.

Pasos que he realitzat:

1) Primer he editat la imatge en el Gimp perquè fos de 600 x 600.

2) He buscat un poema en relació a la imatge escollida.

3) He obert el programa audicity per fer la grabació de la meva recitació.

4) He posat una cançò de fons, ja que l'objectiu és el d'escoltar la meva veu llegint el poema i la cançó de fons.

5) He adjuntat la imatge i la veu al windows movie maker per fer una vídeo.

6) Per finalitzar he pujat el video al meu blog.

Billy Elliot !! quina pel-lícula més real !

La pel-lícula de Billy Elliot està basada en la història d'un nen d'onze anys, el qual canvia els guants de boxeo per entregar-se en cos i ànima a la dansa.
El problema és que el seu pare i el seu germà no li donen suport i pensen que és un esport per a nenes, es a dir, un culte al cos a nivell femení.
Billy es discriminat per la societat, ja que pensen que és homosexual per ballar ballet i només rep el suport de la seva mestra i del seu millor amic. Encara que més tard el seu pare estarà al costat del seu fill i li ajudarà a ser un gran ballarí.
El tema principal de la pel-lícula són les ganes del nen per a dedicar-se a la dansa, les quals es veuen amb dificultats pels valors i tradicions de la seva família i societat.
D'altra banda, la pel-lícula presenta dues lluites, d'una banda la realitat de la lluita minera i d'altra banda, la lluita individual de Billy per aconseguir èsser el que ell vol.
També cal destacar l'ús de la música glam, que és una tendència que juga amb l'ambigüetat sexual, ja que a la pel-lícula aquesta es presenta en l'elecció de Billy i en l'homosexualitat del seu amic.
A nivell pedagògic la pel-lícula analitza com s'aprenia a "ser home" i com socialment s'enllaçen valors, activitats i formes de viure en funció del gènere.
I reflexiona sobre el fet de que quan una persona trenca amb el que s'espera d'ella com a home o dóna es posa en dubte la seva orientació sexual.

El camí sonor !! Quin soroll !

El camí sonor des de la meva casa fins a la facultat és el següent:
L’obertura i el tancament de les portes, les claus, l’ascensor, el cotxe, la ràdio, els clàxons, l’autobús, les obres, el xiulet del guàrdia, les motocicletes, l’intermitent del meu cotxe, les veus de la gent amb diverses altures, durades i intensitats, els tacons, els tossits i estornuts, el bordar dels gossos, el cantar dels ocells, les rialles dels nens i el plorar d’aquests, el soroll del semáfor per a la gent cega i els diferents llenguatges i llengües.


La majoria dels sons es repetèixen, ja que hi ha molts cotxes, semàfors i autobusos, persones de diferents edats i veus, i, també cal esmentar els diversos animals, com els gossos i els ocells, els quals podem escoltar pel carrer.
Per a mi els sorolls més desagradables són els clàxons dels cotxes, els crits de la gent i la maquinària de les obres. La resta, en canvi, són agradables i et fan sentir viu perquè aprecies les diferents formes d’expressió de les persones, les ajudes per a la gent amb alguna discapacitat, etc.