Quina forma més divertida de fer exercici !!

AQUESTS EXERCICIS SÓN COM TORNAR A LA INFÀNCIA !! M'ENCANTEN!

Ahir a Educació física varem començar fent el joc del comecocos, el qual consistia en caminar només per damunt de les línies i intentar no ser agafat pels comecocos.
A continuació hem realitzat la mateixa activitat, però aquesta vegada podíem saltar entre les línies per fugir dels comecocos.


Després d'aquests exercicis hem fet el joc del cranc, on tres persones la paren i van a quatre potes, cap amunt, amb l'objectiu de pillar amb el peu o amb la mà en un camp limitat.
L'estratègia per no ésser agafat és posar-se en filera i avançar tots junts.



Més endavant el professor ens ha explicat l'activitat del rellotge, la qual consisteix en fer una rotllana, i un es fica al mig d'aquesta amb una corda i comença a donar-li voltes, mentrestant la resta del grup a de saltar per tal de no tocar la corda, ja que si ho fas t'eliminen del joc.

El següent exercici és el de les estacions, on es van formar quatre grups de 6-7 persones per treballar les següents activitats:

- Girs longitudinals.
- Lliure experimentació de girs amb tombarelles.
- Control d'objectes jugant als bolos.
- Joc del ràpid amb la paret, llançant i rebent la pilota.


Per tornar a la calma hem realitzat el joc de les pilotes amb l'objectiu de que la pilota gran del mig se'n vagi a la línia negre de la pista de l'equip contrari.


Totes aquestes activitats las vàrem fer perquè estem estudiant les habilitats motrius bàsiques i aquestes són les següents: la marxa, la cursa, les trepes, quadrupèdia, reptacions, propulsions, lliscaments i transports.

El concert !! L'orquestra Simfònica i els seus instruments !

Un concert és una audició pública o privada d'una o vàries obres musicals. Els primers concerts, precursors dels concerts actuals, els trobem a les acadèmies italianes, en l'activitat dels Collegia musica i de les capelles de música. També es refereix a una obra en la qual un instrument solista és acompanyat per una orquestra. El concert, entès d'aquesta manera, va sorgir durant el barroc a partir d'una forma de solo més col·lectiu que era el concerto grosso, on el contrast és entre un grup petit d'instruments i la resta de l'orquestra. Mentre que el concerto grosso és propi del barroc, el concert per a solista ha continuat generant obres musicals fins els nostres dies.

GUIA D'ORQUESTRA SIMFÒNICA: L’orquestra Simfònica està formada per un gran nombre d’instruments, que s’apropa algunes vegades al centenar. La composen quatre grans famílies d’instruments.

QUATRE FAMÍLIES:
- Instruments de corda on trobem els de fregada, com són el violi, la viola, el violoncel i el contrabaix, i el de pinçada, com l'arpa.
- Instruments de vent-metall, com la trompeta, trompa, trombó i la tuba.
- Instruments de vent-fusta, com la flauta travessera, l'oboè, el clarinet i el fagot.
- Instruments de percussió on trobem la definida i l'indefinida, com són els timbals

Avui a la classe de llenguatge musical hem estat preparant la base d'una orquestra simfònica perquè tenim d'anar a veure un concert que reculli tots els instruments, per després poder estudiar-los i preparar el treball en grup.
Ha estat una classe pràctica i poc teòrica, on tots hem parat atenció al concert per tal de no perdre ni el ritme, ni el tempo, ni la pulsació. D'aquesta manera tots estàvem picant de mans, imitant als instruments i a com es tenen de tocar, etc.
M'ha agradat molt escoltar el concert i tenir una petita base d'aquest, ja que d'aquesta manera ja puc anar a veure un espectacle d'aquest nivell amb una mínima base.

El meu mapa conceptual!! és autèntic aquest programa!

A continuació podeu clickar sobre "mapa conceptual" i veure el mapa que he creat de la meva família, encara que la informació afegida a sobre dels membres d'aquesta no apareixen perquè des d'aquí no ho deixa veure.

Mapa conceptual

Passos a seguir:

Primer he realitzat la descarrega i la instal-lació del programa CmapTools a la seva web, http://cmap.ihmc.us/.
Quan ja estava tot apunt, he començat utilitzant la finestra de la dreta, la qual serveix per crear mapes conceptuals, i, he fet "doble clic per crear un concepte". He escrit: "La meva família" i després he posat diverses fletxes, en diferents direccions, per indicar la família per part de la meva mare, i d'altra banda, la família per part del meu pare.
Una vegada creat aquest títol, he creat tantes fletxes com he necessitat per a posar el nom a tothom que forma part de la meva família.
A continuació he afegit informació extra, de diversos membres de la meva família, sobre el seu nom. Això ho he fet clicant amb el botó dret i marcant l'opció de "agregar informació". D'aquesta manera si es passa el ratolí per a sobre de qualsevol paraula que he afegit informació, aquesta es podrà veure.
Els mapes conceptuals els hem treballat des dels enfocaments següents: D'una banda el programari per a la creació i publicació de mapes, i, d'altra banda els mapes conceptuals com a representacions gràfiques del coneixement i com a eines. També cal destacar que permeten una selecció i una jerarquització de conceptes, una reflexió sobre la relació de cada concepte amb tots els altres i una concepció d'una representació gràfica adequada, es a dir, dibuixar el mapa de forma clara, entenedora i coherent.

M'ha resultat beneficiós realitzar aquest treball, ja que alhora de fer esquemes, treballs, etc. em servirà de gran ajut. És un programa que no cansa, sinó que et dóna una certa motivació per a realitzar l'activitat cursada. No és gens difícil desenvolupar-se amb el CMapTools, al contrari, et dóna totes les eines necessàries per a poder desenvolupar una bona tasca.

Les tres Gràcies ! la meva Lectura !

Avui hem realitzat la lectura en veu alta i hem estat molt fluixes, perquè anavem amb molta velocitat a l'hora de llegir, no marcavem correctament els signes de puntuació, no miravem al públic, parlavem amb un to de veu baix, el full tenia de estar més separat de la vista, etc. La mestra ens ha donat unes quantes pautes a seguir, les quals són les que utilitzen els oradors, i, són les següents:
- Manipular el text.
- Agrandar la lletra del text.
- Dividir el text en paràgrafs.
- Fer senyals, per donar rellevància a allò que és més important i per dominar el text.
- Assejar el text davant del mirall o davant d'algú per poder controlar els nervis i el públic.
- Escalfar els òrgans, com per exemple la boca, posant-se un llapis entremig de les dents i començar a parlar. Amb aquestes tècniques ens posem obstacles i d'aquesta manera ens serà més fàcil fer una bona lectura.

Aquesta classe ha estat de gran ajuda per a mi, ja que no és gens fàcil fer una lectura en públic.
He après a rectificar les mancances que tenia alhora de llegir en veu alta, i, també he après diverses tècniques, esmentades anteriorment, per poder millorar les meves expossicions orals.
Jo sóc una mica vergonyosa i per això em poso obstacles alhora de realitzar qualsevol tipus de lectura, expossició o xerrada en públic.
Però a partir d'ara faré cas dels pasos a seguir per la professora Rosa, i pel llibre de "Com parlar bé en públic" i espero poder fer una bona recitació del poema el pròxim dia!









La meva lectura la he fet sobre l'obra d'art de " Les tres Gràcies " de Rubens, ja que és una de les meves pintures preferides i m'agrada molt el pintor i les seves tècniques.
La meva lectura ha estat la següent:
Rubens fou un dels grans artistes del Barroc, probablement el més influent. Per al gran públic també és un dels artistes més fàcils de reconèixer: les seves figures femenines, reflex de l'ideal estètic de l'època, són clarament obeses, la qual cosa no deixa de semblar sorprenent per a la cultura actual que valora l'esveltesa. Al seu taller es formaren els pintors més destacats de la següent fornada de pintors flamencs.
Les tres Gràcies mostren un preciós color de pell humana fruit de la mescla de vermell, groc i blau, els tres colors primaris. Una esplèndida lluminositat envaeix l'escena, que té lloc a l'exterior.
A les figures femenines hi predominen els traços sinuosos, amb la clara intenció d'accentuar la sensualitat dels seus cossos rotunds.
Rubens pintà aquest tema, el de Les tres Gràcies, en diverses ocasions, però només en aquesta versió adoptà la forma tradicional de l'antiguitat clàssica: les tres figures entrellaçades formen un petit cercle, de manera que una d'elles dóna l'esquena a l'espectador. Les dones, de bons palpissos i en primer pla, estan o bé nues o bé cobreixen petites parts dels seus cossos amb gases. S'aprecia una gran delicadesa en el moviment de les figures femenines, que semblen a punt de començar a dansar, com indica el fet que totes tres endarrereixin el peu dret. Al fons s'observa un paisatge idíl-lic, amb animals pasturant. L'escena queda emmarcada per una garlanda de flors, el tronc i una branca d'un arbre i un cupido amb el corn de l'abundància vessant aigua.
Les pintures de Rubens són fàcils de reconèixer per les seves figures robustes i exuberants, imbuïdes de la vehemència de les de Miquel Àngel.
Altres aspectes destacats de les seves obres són el sentit del color, que recorda el de l'escola veneciana, i el tractament de la llum, inspirat en Caravaggio.

Les revistes d'educació

Avui hem començat la classe parlant del treball sobre el llibre de l'Eulàlia Bosch i després la Mariona ens ha explicat el seu conte, utilitzant la papiroflèxia, ja que és molt més participatiu. També ha tingut punts musicals, com els canvis de veu per a representar els diferents personatges o el soroll de la porta.
A continuació hem expossat les fitxes de les revistes, i totes es basen en l'educació, en les diverses formes pedagògiques dels professors, en els diferents continguts per a cada etapa i els mètodes utilitzats.
Les revistes tenen una barreja d'imatges reals amb dibuixos infantils.
La informació està molt bé estructurada i explicada a l'índex.
Són revistes mensuals, les quals tracten sobre els problemes quotidians i donen diferents opinions i solucions a tractar. També serveixen com a orientació, a nivell educatiu, per a pares, alumnes i professors.
Cal esmentar que hi ha dues coses que m'han sorprés molt, i, esquè el 60% de la comunicació amb l'infant es transmet a través dels signes no verbals i que a Sant Feliu de Guíxols hi ha un lloc d'informació per a totes les qüestions que els hi poden sorgir als pares i també serveix d'aprenentatge.

Com parlar bé en públic i el debat !!

El divendres, 30 d'octubre, vam veure la IV Lliga de Debat Universitari, el qual tractava el tema de l'habitatge i vaig adonar-me de que parlar en públic és molt complicat i requereix una bona preparació, per això el llibre de " Com parlar bé en públic " ens vol transmetre la importància de la comunicació i el seu aprenentatge mitjançant eines i técniques.
El debat que vam veure tenia un munt de mancances des del meu punt de vista, encara que també sóc conscient de què és molt difícil arribar a no tenir cap equivocació alhora d'expossar un tema en públic.
A l'hora d'argumentar el tema de l'habitatge, els oradors demostraven nerviosisme, feien moltes exemplificacions, to irònic i alçada de veu quan volien fer rellevància a alguna cosa esmentada.

La Universitat de Barcelona i la Pompeu Fabra parlaven sobre diversos temes, com els següents:
- El col-lectiu immigrant ha crescut i no tenen els mateixos drets que les persones natives.
- Els impostos ajuden a millorar el sistema, i, la gent més necessitada pot obtenir coses essencials.
- La Universitat Pompeu Fabra es basa en els somnis, les esperances i els mals sons dels habitants.
- El consum intern és molt important per el PIB, però, aquest no s'ha repartit en tots per igual.
- Els impostos cobreixen les despeses de l'Estat, però no tots són beneficiaris, ja que amb aquests pots perdre massa.
- Pocs mileuristes poden hipotecar-se o agafar un alquiler, ja que l'habitatge està sobrevalorat en un 20 %. Per aquesta raó molts joves no poden independitzar-se.
- L'índex d'accesibilitat serveix per veure la maduressa del prèstec.
- Les estadístiques poden fer trampes.
- Poder crear un habitatge és poder crear una llar per la família.

Tots aquests temes argumentats per uns oradors, els quals representaven al seu grup del debat.
A continuació explicaré els tipus d'arguments i fal-làcies:
1.- Arguments de caràcter contextual:
1.1.- De causa i conseqüència: estableix una relació lògica entre els fets.
1.2.- D'autoritat: cita una autoritat acceptada pel destinatari.
1.3.- Del model: invoca una autoritat que es converteix en un exemple a imitar (Martín Luther King és un model a seguir per algunes persones).
1.4.- Del benefici: justifica una tesi a partir del guany que proporciona una acció determinada (Robbin Hood robava per donar-lo als pobres).
2.- Arguments destinats a fonamentar l'estructura de la realitat:
2.1.- Construït a partir de l'exemple: es fa referència a un fet concret per arribar a una conclusió que es pot aplicar a un altre fet o que es pot generalitzar a qualsevol fet del mateix tipus (Els mileuristes, realitat d'una persona aplicat a tothom, segons el debat ).
2.2.- Construït a partir de la comparació i de la metàfora: es tracta, de fet, d'un tipus d'exemplificació on es fa referència a un cas similar al que s'argumenta o bé a una imatge a la qual s'hi pot associar (En el debat feien referència a Dràcula o a les immobiliàries).

Fal-làcies que es relacionen amb aquests dos tipus d'arguments (arguments destinats a enganyar. Són certes, però no acceptades).
1.- L'atac i la desqualificació personals (no importa els arguments d'una persona de 16 anys, perquè és menor d'edat).
2.- El recurs a la misericòrdia (donar pena).
3.- L'argument basat en una falsa autoritat (veu autoritzada però falsa).
4.- L'argument demagògic (Els arguments són en base als interessos del grup i no es realitzen amb lògica).
5.- L'argument basat en l'abús de poder.
6.- L'argument basat en una falsa causalitat.
7.- L'ús de metàfores, comparacions i exemples.