DIFERÈNCIES ENTRE ORAL I ESCRIT:
Un individu que vulgui dominar el codi escrit de la seva llengua ha d'adquirir aquelles regles que regeixen l'escrit i que no s'utilitzen en l'oral. La comunicació oral és immediata en el temps, mentre que l'escrita és diferida. Aquestes característiques són contextuals, perquè es refereixen al context de la comunicació. També podem observar les característiques gramaticals dels textos orals i escrits i les textuals, què fan referència al missatge de la comunicació.
En l'actualitat el desenvolupament tecnològic ha equiparat els dos codis. Encara que les situacions més usuals continuant essent les mateixes que abans ( diàlegs cara a cara, conferències, cartes i postals ).
Les diferències contextuals:
Canal oral: El canal auditiu, el receptor percep successivament els diversos signes del text, comunicació espontània, comunicació immediata en el temps i en l'espai, l'ús dels codis no verbals, interacció durant l'emissió del text i el context extralingüístic té un paper molt important.
Canal escrit: En canal visual, el receptor percep simultàniament, la comunicació elaborada, diferida en el temps i en l'espai i duradora, no hi ha interacció durant la composició i el context és poc important, es a dir, l'escrit és autònom del context.
Les diferències textuals:
Canal oral: Adeqüació: tendència a marcar la procedència dialectal de l'emissor, associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.
Coherència: Selecció menys rigorosa de la informació, més redundant, estructura del text oberta, estructures poc estereotipades.
Cohesió: menys gramatical, utilitza molt els elements paralingüístics i els codis no-verbals, freqüència alta de referències exofòriques, gramàtica a nivell de fonologia, grafia i morfologia, solucions poc formals, sintaxi, freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades, variació de l'ordre dels elements de l'oració, el.lipsis freqüents, lèxic no marcat formalment, freqüència baixa de mots amb significats específics, repetició lèxica, ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer, ús de tics lingüístics o mots paràsit, ús de mots crossa i d'onomatopeies.
Canal escrit: Adeqüació: tendència a neutralitzar les marques de procedència de l'emissor, associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius, selecció precisa de la informació, menys redundant, estructura tancada, estructures estereotipades, més gramatical, pocs elements paralingüístics, pocs codis no verbals, freqüència alta de referències endofòriques, solucions formals, relatiu compost, ús freqüent d'estructures més complexes i desenvolupades, absència gairebé absoluta d'aquest tipus d'estructures ( Vanoye, 1973 ), ordre més estable ( Scinto, 1986 ), el.lipsis menys freqüents, lèxic marcat formalment, freqüència molt alta, tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims, ús de mots equivalents i precisos, abscència d'aquests elements ( Coromina, 1984 ), tendència a eliminar-los i ús molt escàs.
En resum, les comunicacions escrites més corrents són substancialment diferents de les orals, de forma que l'escritor ha d'utilitzar recursos lingüístics d'adeqüació, coherència, cohesió i correcció gramatical distints.
L'ESTATUS DE L'ESCRIT:
Vigner: A l'escrit tradicional, aquest és l'objecte exclusiu d'aprenentatge, es refusa qualsevol model oral i utilitza mètodes gramaticals i de traducció.
- A l'escrit, codi segon l'oral és l'objecte primer i primordial, s'aprèn l'escrit per transcriure l'oral i utilitza mètodes àudio-visuals.
- A l'escrit, llengua l'oral i l'escrit són autònoms, s'aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits i té un enfocament comunicatiu.
Vigner diu que l'escrit va ser concebut per emmagatzemar informacions i no pas per enregistrar la paraula. Existeix una correspondència unívoca entre sons i grafies que estableixi un paral.lelisme exacte entre els dos canals, i, també, que s'han donat alguns casos de dislèxies gràfiques.
Scinto: El model dependent, es considera l'oral com a manifestació natural del llenguatge, i l'escrit com una mera transcripció gràfica del primer, com a calc cultural, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l'oral. Aquests arguments són el filogenètic i l'ontogenètic.
Un individu ha d'haver adquirit primer l'oral per poder aprendre l'escrit.
- El model independent, sosté que l'oral i l'escrit són independents, són manifestacions amb què es pot expressar el llenguatge i comparteixen característiques gramaticals i lèxiques comunes.
- El model equipol.lent, postula que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística. L'oral desapareix immediatament i depèn del context situacional; mentre que l'escrit perdura en el temps i és autònom del context. Scinto defensa aquest model perquè és el que explica millor la relació oral-escrit.
En resum, tant Vigner com Scinto defensen l'autonomia de l'escrit respecte a l'oral. El primer des de l'òptica de la didàctica de l'expressió escrita, i el segon des del camp de la psicolingüística.
SITUACIONS D'ESCRIPTURA:
L'escrit i l'oral actuen en un conjunt molt variat de situacions de comunicació, en condicions molt diverses, que fan que es produeixin variacions en les seves característiques. Segons el tipus de lector, l'escrit és més col.loquial o més formal, té una estructura o una altra, conté un determinat tipus d'informacions i utilitza uns recursos lingüístics específics. Aquestes variacions configuren un vast repertori de registres.
A més a més, l'escrit i l'oral tot sovint s'interrelacionen i creen situacions de comunicació mixtes, en les quals participen els dos codis.
L'execució oral d'un escrit presenta diverses possibilitats:
1.- Escrit per ser dit com si no fos escrit: Aquí el receptor no ha de notar que ha estat escrit, com per exemple els guions de televisió.
D'altra banda, en la majoria de casos l'espectador sap que ha estat escrit previament i ho accepta, fent-se còmplice amb l'autor.
2.- Escrit per ser dit: És l'execució oral d'un text que ha estat escrit per ser dit, en el qual no és important que el receptor hi reconegui algun tret de l'oral. L'autor utilitza recursos especials per assegurar la comprensió. Un exemple seria un discurs polític.
3.- Escrit no necessàriament per ser dit: És l'execució oral d'un text que ha estat escrit per ser llegit. Per exemple, la lectura en veu alta d'un diari íntim.
4.- Dit per ser llegit com si fos escrit: Són textos produïts oralment, que després es transcriuen per escrit i que el receptor llegeix com si es tractés d'un escrit genuí. Un exemple clar són les cartes dictades en veu alta.
5.- Dit per ser llegit: Són textos emesos oralment que es presenten escrits al lector. Aquests poden conservar les característiques orals originals. Un exemple seria una entrevista.
Com a conclusions dels apartats expossats podem dir que els coneixements que té un escriptor del codi escrit es poden classificar en els grups següents:
- Adequació: saber escollir la varietat i el registre, el qual pot ser col.loquial, formal i estàndard, segons la situació.
- Coherència: saber escollir la informació rellevant i saber-la estructurar.
- Cohesió: saber connectar les diverses frases que formen un text.
- Correcció gramatical: saber les regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques de la llengua.
- Disposició en l'espai: saber la forma com s'ha de presentar un escrit.
Podem observar que a l'oral, el receptor es fixa molt a nivell visual i d'oïda, en canvi, l'escrit utilitza molt els signes de puntuació, les negretes, les majúscules, les minúscules, etc.
També cal destacar que és més fàcil comprendre un text escrit que no oral, ja que pots marcar el teu ritme, la teva velocitat, pots tornar enrrera si no has entés qualsevol cosa, etc. I en canvi, a l'oral t'has d'adaptar el ritme del comunicador.
D'altra banda, cal esmentar les característiques audio-visuals treballades a classe mitjançant uns anuncis, les quals són: el moviment, la lluminositat, les imatges subliminals, els efectes sonors, el ritme...
El primer anunci tractava sobre el retorn a l'escola, i hem apreciat que al principi sortia una aula molt fosca, en silenci, sense moviment i els nen força aborrits, i després, quan surten de la classe els infants corren, es tiren aigua per sobre, es trenquen les ulleres i fins i tot arriben a tirar una pilota trencant la finestra. Tot això acompanyat de colors lluminosos, de moviment, de molt soroll, etc. La conclusió de l'anunci era la resistència de la roba dels nens petits, ja que ells només pensen en jugar i no en cuidar de la jaqueta o del pantaló.
El segón anunci era el de la colònia Barbie Aventura, el qual fomenta que abandonar a un animal no és dolent, i això és una equivocació molt gran, ja que és dolent i més per anar darrera d'una noia que porta una fragància que fa bona olor.
La conclusió d'aquest anunci no m'agradat gens i ha despertat els meus sentiments com a persona i m'ha fet posar en la pell de l'animal, el qual no s'ho mereix.
El tercer anunci era del Golf, el qual ens volia transmetre, que mentres qualsevol persona tingués aquell cotxe no li feia falta res més a la vida, es a dir, que ja era feliç.
Aquest anunci és molt materialista, i esclar que necessites moltes més coses a la vida que no pas un cotxe, ja que els sentiments i ser algú a la vida és molt més reconfortant que no pas tenir un cotxe.
La conclusió sobre el treball realitzat a classe ha despertat els meus sentiments i ha fet que me'n'adonai de que tenir una bona preparació i superar-se cada dia a un mateix, adquirint nous conceptes i educant-se com a persona és el més important que pots tenir a la vida.
Un individu que vulgui dominar el codi escrit de la seva llengua ha d'adquirir aquelles regles que regeixen l'escrit i que no s'utilitzen en l'oral. La comunicació oral és immediata en el temps, mentre que l'escrita és diferida. Aquestes característiques són contextuals, perquè es refereixen al context de la comunicació. També podem observar les característiques gramaticals dels textos orals i escrits i les textuals, què fan referència al missatge de la comunicació.
En l'actualitat el desenvolupament tecnològic ha equiparat els dos codis. Encara que les situacions més usuals continuant essent les mateixes que abans ( diàlegs cara a cara, conferències, cartes i postals ).
Les diferències contextuals:
Canal oral: El canal auditiu, el receptor percep successivament els diversos signes del text, comunicació espontània, comunicació immediata en el temps i en l'espai, l'ús dels codis no verbals, interacció durant l'emissió del text i el context extralingüístic té un paper molt important.
Canal escrit: En canal visual, el receptor percep simultàniament, la comunicació elaborada, diferida en el temps i en l'espai i duradora, no hi ha interacció durant la composició i el context és poc important, es a dir, l'escrit és autònom del context.
Les diferències textuals:
Canal oral: Adeqüació: tendència a marcar la procedència dialectal de l'emissor, associat a temes generals, grau de formalitat baix i propòsits subjectius.
Coherència: Selecció menys rigorosa de la informació, més redundant, estructura del text oberta, estructures poc estereotipades.
Cohesió: menys gramatical, utilitza molt els elements paralingüístics i els codis no-verbals, freqüència alta de referències exofòriques, gramàtica a nivell de fonologia, grafia i morfologia, solucions poc formals, sintaxi, freqüència alta d'anacoluts i frases inacabades, variació de l'ordre dels elements de l'oració, el.lipsis freqüents, lèxic no marcat formalment, freqüència baixa de mots amb significats específics, repetició lèxica, ús de proformes i hiperònims en funció de mots jòquer, ús de tics lingüístics o mots paràsit, ús de mots crossa i d'onomatopeies.
Canal escrit: Adeqüació: tendència a neutralitzar les marques de procedència de l'emissor, associat a temes específics, grau de formalitat alt i propòsits objectius, selecció precisa de la informació, menys redundant, estructura tancada, estructures estereotipades, més gramatical, pocs elements paralingüístics, pocs codis no verbals, freqüència alta de referències endofòriques, solucions formals, relatiu compost, ús freqüent d'estructures més complexes i desenvolupades, absència gairebé absoluta d'aquest tipus d'estructures ( Vanoye, 1973 ), ordre més estable ( Scinto, 1986 ), el.lipsis menys freqüents, lèxic marcat formalment, freqüència molt alta, tendència estilística a eliminar la repetició lèxica amb sinònims, ús de mots equivalents i precisos, abscència d'aquests elements ( Coromina, 1984 ), tendència a eliminar-los i ús molt escàs.
En resum, les comunicacions escrites més corrents són substancialment diferents de les orals, de forma que l'escritor ha d'utilitzar recursos lingüístics d'adeqüació, coherència, cohesió i correcció gramatical distints.
L'ESTATUS DE L'ESCRIT:
Vigner: A l'escrit tradicional, aquest és l'objecte exclusiu d'aprenentatge, es refusa qualsevol model oral i utilitza mètodes gramaticals i de traducció.
- A l'escrit, codi segon l'oral és l'objecte primer i primordial, s'aprèn l'escrit per transcriure l'oral i utilitza mètodes àudio-visuals.
- A l'escrit, llengua l'oral i l'escrit són autònoms, s'aprèn a comprendre i produir textos orals i escrits i té un enfocament comunicatiu.
Vigner diu que l'escrit va ser concebut per emmagatzemar informacions i no pas per enregistrar la paraula. Existeix una correspondència unívoca entre sons i grafies que estableixi un paral.lelisme exacte entre els dos canals, i, també, que s'han donat alguns casos de dislèxies gràfiques.
Scinto: El model dependent, es considera l'oral com a manifestació natural del llenguatge, i l'escrit com una mera transcripció gràfica del primer, com a calc cultural, que només pot ser utilitzada a través de la correspondència amb l'oral. Aquests arguments són el filogenètic i l'ontogenètic.
Un individu ha d'haver adquirit primer l'oral per poder aprendre l'escrit.
- El model independent, sosté que l'oral i l'escrit són independents, són manifestacions amb què es pot expressar el llenguatge i comparteixen característiques gramaticals i lèxiques comunes.
- El model equipol.lent, postula que l'oral i l'escrit tenen característiques estructurals comunes, tot i que desenrotllen funcions distintes i complementàries en la comunitat lingüística. L'oral desapareix immediatament i depèn del context situacional; mentre que l'escrit perdura en el temps i és autònom del context. Scinto defensa aquest model perquè és el que explica millor la relació oral-escrit.
En resum, tant Vigner com Scinto defensen l'autonomia de l'escrit respecte a l'oral. El primer des de l'òptica de la didàctica de l'expressió escrita, i el segon des del camp de la psicolingüística.
SITUACIONS D'ESCRIPTURA:
L'escrit i l'oral actuen en un conjunt molt variat de situacions de comunicació, en condicions molt diverses, que fan que es produeixin variacions en les seves característiques. Segons el tipus de lector, l'escrit és més col.loquial o més formal, té una estructura o una altra, conté un determinat tipus d'informacions i utilitza uns recursos lingüístics específics. Aquestes variacions configuren un vast repertori de registres.
A més a més, l'escrit i l'oral tot sovint s'interrelacionen i creen situacions de comunicació mixtes, en les quals participen els dos codis.
L'execució oral d'un escrit presenta diverses possibilitats:
1.- Escrit per ser dit com si no fos escrit: Aquí el receptor no ha de notar que ha estat escrit, com per exemple els guions de televisió.
D'altra banda, en la majoria de casos l'espectador sap que ha estat escrit previament i ho accepta, fent-se còmplice amb l'autor.
2.- Escrit per ser dit: És l'execució oral d'un text que ha estat escrit per ser dit, en el qual no és important que el receptor hi reconegui algun tret de l'oral. L'autor utilitza recursos especials per assegurar la comprensió. Un exemple seria un discurs polític.
3.- Escrit no necessàriament per ser dit: És l'execució oral d'un text que ha estat escrit per ser llegit. Per exemple, la lectura en veu alta d'un diari íntim.
4.- Dit per ser llegit com si fos escrit: Són textos produïts oralment, que després es transcriuen per escrit i que el receptor llegeix com si es tractés d'un escrit genuí. Un exemple clar són les cartes dictades en veu alta.
5.- Dit per ser llegit: Són textos emesos oralment que es presenten escrits al lector. Aquests poden conservar les característiques orals originals. Un exemple seria una entrevista.
Com a conclusions dels apartats expossats podem dir que els coneixements que té un escriptor del codi escrit es poden classificar en els grups següents:
- Adequació: saber escollir la varietat i el registre, el qual pot ser col.loquial, formal i estàndard, segons la situació.
- Coherència: saber escollir la informació rellevant i saber-la estructurar.
- Cohesió: saber connectar les diverses frases que formen un text.
- Correcció gramatical: saber les regles fonètiques i ortogràfiques, morfosintàctiques i lèxiques de la llengua.
- Disposició en l'espai: saber la forma com s'ha de presentar un escrit.
Podem observar que a l'oral, el receptor es fixa molt a nivell visual i d'oïda, en canvi, l'escrit utilitza molt els signes de puntuació, les negretes, les majúscules, les minúscules, etc.
També cal destacar que és més fàcil comprendre un text escrit que no oral, ja que pots marcar el teu ritme, la teva velocitat, pots tornar enrrera si no has entés qualsevol cosa, etc. I en canvi, a l'oral t'has d'adaptar el ritme del comunicador.
D'altra banda, cal esmentar les característiques audio-visuals treballades a classe mitjançant uns anuncis, les quals són: el moviment, la lluminositat, les imatges subliminals, els efectes sonors, el ritme...
El primer anunci tractava sobre el retorn a l'escola, i hem apreciat que al principi sortia una aula molt fosca, en silenci, sense moviment i els nen força aborrits, i després, quan surten de la classe els infants corren, es tiren aigua per sobre, es trenquen les ulleres i fins i tot arriben a tirar una pilota trencant la finestra. Tot això acompanyat de colors lluminosos, de moviment, de molt soroll, etc. La conclusió de l'anunci era la resistència de la roba dels nens petits, ja que ells només pensen en jugar i no en cuidar de la jaqueta o del pantaló.
El segón anunci era el de la colònia Barbie Aventura, el qual fomenta que abandonar a un animal no és dolent, i això és una equivocació molt gran, ja que és dolent i més per anar darrera d'una noia que porta una fragància que fa bona olor.
La conclusió d'aquest anunci no m'agradat gens i ha despertat els meus sentiments com a persona i m'ha fet posar en la pell de l'animal, el qual no s'ho mereix.
El tercer anunci era del Golf, el qual ens volia transmetre, que mentres qualsevol persona tingués aquell cotxe no li feia falta res més a la vida, es a dir, que ja era feliç.
Aquest anunci és molt materialista, i esclar que necessites moltes més coses a la vida que no pas un cotxe, ja que els sentiments i ser algú a la vida és molt més reconfortant que no pas tenir un cotxe.
La conclusió sobre el treball realitzat a classe ha despertat els meus sentiments i ha fet que me'n'adonai de que tenir una bona preparació i superar-se cada dia a un mateix, adquirint nous conceptes i educant-se com a persona és el més important que pots tenir a la vida.
