La recitació del meu poema i els debats!

El meu poema l'he recitat amb un discret somriure, vocalitzant correctament, mirant al públic i captant la seva atenció, amb un volum de veu i una velocitat adequades, gesticulant amb les mans i mantenint una bona postura.
També cal destacar que he controlat els nervis des del començament de la recitació, respirant profundament i respectant les pauses.

La poesia ha estat la següent: Amor a la vida, Sebastià Sansó. ( als meus pares )

Els admiro perquè ho són tot per mi.
Em recolzen sempre,
rebutjat o admirat,
ells sempre hi són
amb paraules d'ànim, de consol o de reny.
M'ho han donat tot,
i a canvi no demanen res,
sols que si me'n vaig no caiguin en l'oblit,
i aquí el meu jurament etern,
que no hi cauran.
Els adoro, els estimo i els necessito.


A continuació una part de les meves companyes de classe han realitzat el debat, utilitzant cites, exemples, preguntes, etc.
Cal destacar que la Marionna Ribas i la Laura Vilaró han fet una bona presentació del seu discurs, el qual es basava en la defensa de la seva causa, es a dir, dels seus ideals.
D'altra banda, el segon grup ha realitzat un bon treball i han posat en pràctica el manual donat a classe per a fer un bon debat.
Aquest grup no ha tingut un treball conjunt, i això és com ha de ser, perquè sinó dona la sensació que s'està fent un teatre, ja que tot està massa preparat.
Finalment cal esmentar el debat tant satisfactori que han realitzat i la seva manera de captar al públic mantenint una certa tensió i un bon intercanvi d'opinions i de preguntes i respostes.