Fundació Miró

Avui he anat amb la meva mare a la Fundació Miró i ens ho hem passat genial! Hi havien un munt d'obres d'art molt creatives.
M'ha impressionat la realitat i la fantasia de les diferents obres, i tots els colors possibles plasmats a les diverses obres.
Una de les coses que he trobat de gran ajuda ha estat l'audífon, el qual tenies al teu abast pagant un suplement de quatre euros, i t'explica tota la història de l'obra que desitgis.
D'altra banda cal destacar l'amplitud del recinte i moltes finestres que donaven al carrer, per les quals entrava la llum del sol. És fantàstic aquesta sensació d'estar a l'interior, però a la vegada a l'exterior.

L'escola Bressol, Grimm!! quina passada!

Ha estat un dia meravellós, perquè he estat convivint durant 8 hores seguides amb diversos nens, de diferents edats, ja que n'hi havien des dels 6 mesos fins els 5 anys.
Primer he arribat a l'escola i m'he trobat amb l'alumne de 3er., la Marta, què ja està fent pràctiques dins d'aquesta escola des de fa temps, per això s'ho coneix tot a la perfecció, i, m'ha començat a explicar i a ensenyar totes les classes on es realitzen les diferents activitats.
Més tard ha arribat la directora i ens ha explicat un munt de coses sobre la metodologia de l'escola.
A continuació hem estat al pati, abans de donar el menjar als nens de guarderia, i m'ha semblat un lloc extraordinari per a tots els infants, ja que disposa d'unes bones instal-lacions per a realitzar tots els exercicis i activitats pertinents.
També m'ha agradat el treball col-laboratiu que hi ha entre totes les mestres, i la manera de transmetre aquesta cooperació als nens.
En definitiva, per a mi ha estat una experiència única, i cada dia que passa estic més orgullosa d'haver agafat aquesta carrera pel meu futur, i, de poder donar el dia de demà tot aquest aprenentatge viscut.

Les revistes d'educació

Avui hem començat la classe parlant del treball sobre el llibre de l'Eulàlia Bosch i després la Mariona ens ha explicat el seu conte, utilitzant la papiroflèxia, ja que és molt més participatiu. També ha tingut punts musicals, com els canvis de veu per a representar els diferents personatges o el soroll de la porta.
A continuació hem expossat les fitxes de les revistes, i totes es basen en l'educació, en les diverses formes pedagògiques dels professors, en els diferents continguts per a cada etapa i els mètodes utilitzats.
Les revistes tenen una barreja d'imatges reals amb dibuixos infantils.
La informació està molt bé estructurada i explicada a l'índex.
Són revistes mensuals, les quals tracten sobre els problemes quotidians i donen diferents opinions i solucions a tractar. També serveixen com a orientació, a nivell educatiu, per a pares, alumnes i professors.
Cal esmentar que hi ha dues coses que m'han sorprés molt, i, esquè el 60% de la comunicació amb l'infant es transmet a través dels signes no verbals i que a Sant Feliu de Guíxols hi ha un lloc d'informació per a totes les qüestions que els hi poden sorgir als pares i també serveix d'aprenentatge.

Billy Elliot !! quina pel-lícula més real !

La pel-lícula de Billy Elliot està basada en la història d'un nen d'onze anys, el qual canvia els guants de boxeo per entregar-se en cos i ànima a la dansa.
El problema és que el seu pare i el seu germà no li donen suport i pensen que és un esport per a nenes, es a dir, un culte al cos a nivell femení.
Billy es discriminat per la societat, ja que pensen que és homosexual per ballar ballet i només rep el suport de la seva mestra i del seu millor amic. Encara que més tard el seu pare estarà al costat del seu fill i li ajudarà a ser un gran ballarí.
El tema principal de la pel-lícula són les ganes del nen per a dedicar-se a la dansa, les quals es veuen amb dificultats pels valors i tradicions de la seva família i societat.
D'altra banda, la pel-lícula presenta dues lluites, d'una banda la realitat de la lluita minera i d'altra banda, la lluita individual de Billy per aconseguir èsser el que ell vol.
També cal destacar l'ús de la música glam, que és una tendència que juga amb l'ambigüetat sexual, ja que a la pel-lícula aquesta es presenta en l'elecció de Billy i en l'homosexualitat del seu amic.
A nivell pedagògic la pel-lícula analitza com s'aprenia a "ser home" i com socialment s'enllaçen valors, activitats i formes de viure en funció del gènere.
I reflexiona sobre el fet de que quan una persona trenca amb el que s'espera d'ella com a home o dóna es posa en dubte la seva orientació sexual.

El camí sonor !! Quin soroll !

El camí sonor des de la meva casa fins a la facultat és el següent:
L’obertura i el tancament de les portes, les claus, l’ascensor, el cotxe, la ràdio, els clàxons, l’autobús, les obres, el xiulet del guàrdia, les motocicletes, l’intermitent del meu cotxe, les veus de la gent amb diverses altures, durades i intensitats, els tacons, els tossits i estornuts, el bordar dels gossos, el cantar dels ocells, les rialles dels nens i el plorar d’aquests, el soroll del semáfor per a la gent cega i els diferents llenguatges i llengües.


La majoria dels sons es repetèixen, ja que hi ha molts cotxes, semàfors i autobusos, persones de diferents edats i veus, i, també cal esmentar els diversos animals, com els gossos i els ocells, els quals podem escoltar pel carrer.
Per a mi els sorolls més desagradables són els clàxons dels cotxes, els crits de la gent i la maquinària de les obres. La resta, en canvi, són agradables i et fan sentir viu perquè aprecies les diferents formes d’expressió de les persones, les ajudes per a la gent amb alguna discapacitat, etc.

Dia de la Mercè

El dia de la Mercè vaig estar amb les meves cosines petites al Macba on hi havien tallers a l'aire lliure per a tots els participants. En primer lloc un monitor ens va acompanyar a fer una visita a la col.lecció Macba, la qual és una preciocitat on hi tornaria a anar-hi perquè és espectacular. Destacaven obres especials per l'ús d'unes tècniques i materials en concret. Després d'aquesta visita ens van portar a la Plaça dels Àngels on varem pintar amb diferents materials per a descobrir nous estils. Va ser genial. A las sis de la tarda vam anar al carrer Pelai per a veure com passejaven els capgrosos i els gegants alhora que feien espectacles. Va ser un dia molt divertit on tot era únic, on no tenies temps d'aburrir-te.