El concert !! L'orquestra Simfònica i els seus instruments !

Un concert és una audició pública o privada d'una o vàries obres musicals. Els primers concerts, precursors dels concerts actuals, els trobem a les acadèmies italianes, en l'activitat dels Collegia musica i de les capelles de música. També es refereix a una obra en la qual un instrument solista és acompanyat per una orquestra. El concert, entès d'aquesta manera, va sorgir durant el barroc a partir d'una forma de solo més col·lectiu que era el concerto grosso, on el contrast és entre un grup petit d'instruments i la resta de l'orquestra. Mentre que el concerto grosso és propi del barroc, el concert per a solista ha continuat generant obres musicals fins els nostres dies.

GUIA D'ORQUESTRA SIMFÒNICA: L’orquestra Simfònica està formada per un gran nombre d’instruments, que s’apropa algunes vegades al centenar. La composen quatre grans famílies d’instruments.

QUATRE FAMÍLIES:
- Instruments de corda on trobem els de fregada, com són el violi, la viola, el violoncel i el contrabaix, i el de pinçada, com l'arpa.
- Instruments de vent-metall, com la trompeta, trompa, trombó i la tuba.
- Instruments de vent-fusta, com la flauta travessera, l'oboè, el clarinet i el fagot.
- Instruments de percussió on trobem la definida i l'indefinida, com són els timbals

Avui a la classe de llenguatge musical hem estat preparant la base d'una orquestra simfònica perquè tenim d'anar a veure un concert que reculli tots els instruments, per després poder estudiar-los i preparar el treball en grup.
Ha estat una classe pràctica i poc teòrica, on tots hem parat atenció al concert per tal de no perdre ni el ritme, ni el tempo, ni la pulsació. D'aquesta manera tots estàvem picant de mans, imitant als instruments i a com es tenen de tocar, etc.
M'ha agradat molt escoltar el concert i tenir una petita base d'aquest, ja que d'aquesta manera ja puc anar a veure un espectacle d'aquest nivell amb una mínima base.

La durada i el meu exercici grupal !!

Avui a la classe de música hem començat cantant i gesticulant les moixaines i jocs del llibre TAT. Després hem exposat els treballs per grups, encara que només ha donat temps per a l'exposició d'un grup perquè no n'hi havia temps per a més.
El meu grup i jo farem el treball el dimarts de la setmana que ve, i jo tinc de preparar la durada i una activitat relacionada amb ella, la qual és la següent:

Qualitat del so: La durada
La durada és la prolongació del so en el temps i permet distingir els sons curts i llargs. La duració del so està relacionada amb el ritme, i, representada dins l'onda pels segons que aquesta contingui.

Edat:
L'exercici està pensat per a nens i nenes de tres a sis anys.

Objectiu:
L'objectiu de l'exercici és que els infants distingeixin els sons llargs dels curts utilitzant l'espai per a la representació del so curt i amb els seus braços el so llarg.
Això crea una atenció, un control del cos, i, l'exploració i el reconeixement de les possibilitats expressives del seu cos.

Metodologia:
Introduir el terme durada fent conscients als infants d'aquesta qualitat. Explotem aquest concepte mitjançant jocs de contrast, i experimentant amb el cos diverses variacions respecte a aquesta qualitat del so. Per finalitzar, aprofitem aquesta qualitat per ensenyar als infants les diferents peces musicals amb les quals podem treballar la durada.

Exercici de classe ( 3 a 6 anys ):
1.- Farem sons llargs o curts amb algun instrument i demanarem als infants que, quan sentin sons curts, caminin lliurement per l'espai i quan sentin un so llarg, s'aturin i obrin els braços a poc a poc per seguir la trajectòria del so fins que s'acabi.



Aquests exercicis ens fan crèixer com a mestres i posar-nos en la situació dels infants, sentint i experimentant les seves sensacions i emocions.
Per a mi és la millor forma d'educar-nos com a professors, ja que la teoria està molt bé, però, quan realment te n'adones dels coneixements que has adquirit és quan poses en pràctica la matèria apressa a classe i fent exercicis amb creativitat i fonaments.

Llenguatge musical i plàstic

Dia a dia a classe de música fem un repàs a les notes musicals per després poder seguir el ritme i descriure'l a les cançons infantils, ja que d'aquesta manera el dia que siguem mestres poguem ensenyar els infants els ritmes, tocant les palmes, anar picant les figures rítimiques que hi ha a la cançó. També estudiem el tempo o pulsació, el qual consisteix en la unitat de compàs, la unitat de temps i la divisió de temps. D'altra banda també aprenem diferents signes musicals com el sostingut, el becaire, el bemoll, el compàs i la barra divisòria, fins ara. Per a mi és una classe molt divertida i important, perquè els nens de 0 a 3 anys sobretot començen l'aprenentatge verbal i corporal mitjançant les cançons, especialment amb les moixaines.
Més tard a la classe de llenguatge plàstic la mestra ens ha explicat el que farem a la següent classe i ens ha deixat temps per finalitzar el nostre dibuix per poder explicar en un redactat la nostra opinió sobre el nostre treball.

Calaix musical

La música és so, i es percep per l'oïda. El so te quatre qualitats, les quals són les següents:

1.- La intensitat: Permet diferenciar els sons forts dels suaus. Depenent de l'amplitud de l'ona sonora diferenciarem dos tipus d'amplitud, la que és més gran que correspon a un so fort i la que és més petita que correspon a un so fluix.

2.- L'altura: Es pot classificar en agut i greu tot depèn de la seva freqüència, es a dir,del nombre de vibracions per segon, hi ha dues freqüències, la freqüència llarga que correspon a un so agut i la freqüència curta que correspon a un so més greu .

3.- La durada: És la prolongació del so en el temps i permet distingir els sons curts i llargs.

4.- El timbre: És la qualitat que permet diferenciar les veus, els instruments i qualsevol objecte sonor. El timbre depèn del material que vibra i de la tècnica que s'utilitza per fer-lo vibrar. Correspon al so produït per cada instrument.
( Rodona = 4 temps, blanca = 2 temps, negre = 1 temps, corchea = 0,5 temps i semicorchea = 0,25 temps )