divendres, 9 d’octubre del 2009

LLenguatge, LLengua i el bon comunicador


Avui a la classe hem expossat el nostre treball sobre què és llenguatge i què és llengua, i hem intercanviat diferents opinions per tal d'elaborar una bona resposta per a les preguntes. A continuació hem treballat en: Aprendre a parlar és una experiència social, on trobem la competència comunicativa, què és allò que un parlant necessita saber per comunicar-se de manera eficaç en contextos culturalment significants. La intenció i la interpretació del enunciants són les següents:

1.- Ningú no parla per parlar.
2.- Acte de parla: cada un dels enunciats lingüístics que produeix un interlocutor perquè passin coses.
3.- Cal entendre el que diem, el que volem dir i l'efecte que volem que produeixi.

Altre tema tractat ha estat els Components de la CC, el qual consta de quatre tipus de coneixements i habilitats:

1.- Competència lingüística/gramatical, la qual fa referència al domini del codi lingüístic i s'ocupa del nivell fonològic (fonèmes i sons), del nivell morfològic (morfema, únicament la paraula i com creem les paraules, es a dir, el gènere, el nombre...), del sintàctic (estructura i relacions que estableixen les paraules entre sí) i del nivell lèxic i semàntic (sentits i significats de les paraules).

2.- Competència sociolingüística, que fa referència a les regles socioculturals d'ús i s'ocupa de la siuacó dels participants (segons l'àmbit hi ha un registre i un dialecte diferent amb una variació geogràfica), del propòsit de la interacció (informar, convèncer, persuadir, reivindicar, emocionar...segons el propòsit del comunicador) i les normes i convencions de la interacció (escoltar, no intervenir quan parlen...).

3.- Competència discursiva, que fa referència a la combinació de formes gramaticals i significats per aconseguir un text coherent i cohesionat en qualsevol gènere i s'ocupa de la cohesió de la forma (idees molt lligades, amb relació) i de la coherència en el significat (la informació ha de ser sobre el tema parlat).

4.- Competència estratègica, la qual fa referència a les estratègies de comunicació verbal i no verbal que es poden utilitzar per compensar deficiències provocades per limitacions i insuficiències i afavorir l'efectivitat de la comunicació.

Per finalitzar la classe hem vist un video de Ken Robinson, el qual parlava de que l'escola mata la creativitat. Aquest es basa en què el sistema educatiu només vol la capacitat acadèmica i allunyen al nen de les seves possibilitats creatives, per això molta gent creativa no creu amb el seu talent perquè els professors no els han deixat desenvolupar aquesta qualitat, ja que creien que no trobarien cap treball sobre allò.
També explica que al créixer, els infants els eduquem cada vegada més de cintura cap amunt i que després ens enfoquem cap als seus caps, deixant de costat el seu cos, ja que el més important és acabar una carrera i ser universitari, que és el que la societat demana per treballar.
En definitiva, aquest video expressa que per no matar la creativitat dels infants s' han de poder veure les capacitats creatives com la riquesa que són i el que valen i veient als nostres infants com l' esperança que són.

dijous, 8 d’octubre del 2009

La descripció

El 6 / 10 / 09, a la classe de Comunicació oral, escrita i digital hem estudiat la descripció, la qual no només defineix l'aspecte físic, sinó que també es defineix les emocions, els costums, els hàbits, les manies, els sentiments...
Alhora de realitzar una descripció hi ha escriptors que utilitzen diverses característiques essencials com l'escassetat dels verbs i en canvi, l'ús desmesurat dels adjectius, també cal esmentar l'ús de figures retòriques com la comparació.
D'altra banda també hem treballat diversos gèneres on es troba la descripció, els quals són les cançons, la poesia, el conte, la novel.la, el vídeo, la poesia a nivell visual... Tots aquests gèneres són importants i transmeten tot el contingut de diferents maneres, ja que d'aquesta manera pot èsser après per tothom, ja siguin grans o petits.
Per a mi és molt interessant fer una descripció a partir d'una imatge, ja que de vegades veus que si que es veritat la frase feta que diu que una imatge val més que mil paraules, es a dir, a partir d'una imatge tu pots experimentar sentiments i expressar el que t'està transmetent fent una descripció. També pots fer diverses comparacions amb la realitat o amb la ficció, treure alguna fantasia amb alguna cosa que t'ha cridat l'atenció, esbrinar el perquè d'allò que t'ha cridat l'atenció, descrobrir noves coses, etc. Per a mi és una bona tècnica per a conèixer de més a prop allò que describim.

GESTIÓ I TIC, FULL DE CÀLCUL

GESTIÓ I TIC

dijous, 1 d’octubre del 2009

Llenguatge musical i plàstic







Dia a dia a classe de música fem un repàs a les notes musicals per després poder seguir el ritme i descriure'l a les cançons infantils, ja que d'aquesta manera el dia que siguem mestres poguem ensenyar els infants els ritmes, tocant les palmes, anar picant les figures rítimiques que hi ha a la cançó. També estudiem el tempo o pulsació, el qual consisteix en la unitat de compàs, la unitat de temps i la divisió de temps. D'altra banda també aprenem diferents signes musicals com el sostingut, el becaire, el bemoll, el compàs i la barra divisòria, fins ara. Per a mi és una classe molt divertida i important, perquè els nens de 0 a 3 anys sobretot començen l'aprenentatge verbal i corporal mitjançant les cançons, especialment amb les moixaines.
Més tard a la classe de llenguatge plàstic la mestra ens ha explicat el que farem a la següent classe i ens ha deixat temps per finalitzar el nostre dibuix per poder explicar en un redactat la nostra opinió sobre el nostre treball.

L'ordinador i les diferents utilitzacions

Avui a la classe de Gestió i Tic hem aprés a pujar videos a la pàgina web i com el poden veure els navegants d'internet, també ens han ensenyat noves tècniques de correcció dels llenguatges escrits a l'ordinador i com tenir a primera mà les webs preferides per l'alumne. Crec que aquestes classes ens conviden a descobrir cada dia coses noves per tal de millorar-ne la utilització de l'aparell i d'internet.

dimecres, 30 de setembre del 2009

EUCAGEST























Avui a la classe teòrica d'educació física em fet una pluja d'idees previes sobre la matèria, les quals són les següents: salud, superació, esports, esforç, joc, cansament, diversió, exercici, competició, treball en equip, constància, coordinació, organització, companyoria, motricitat, fortalesa, comunicació corporal i verbal, aprenentatge, resistència, habilitat, recursos, agilitat, flexibilitat i implicació.
Després hem fet diverses definicions de l'educació física i la meva ha estat la següent: L'educació física significa treball personal i en equip amb ganes de superació, esforç i cansament, constància i organització i resistència i implicació de cara a l'exercici realitzat.
També cal esmentar que el mestre ens ha posat unes diapositives on ens explicaven en diferents definicions els temes següents:

1.- Motriu, que és l'activitat motriu de l'organisme considerada desde el punt de vista anatòmic i fisiològic.

2.- Psicomotricitat, que és l'activitat motriu de la persona, contemplada desde el punt de vista psicològic, es a dir, com una activitat que és en funció d'una intencionaliat, característica que la diferencia de la motricitat.

3.- Gimnàstica: És la disciplina esportiva consistent en l'execució exacta i harmònica d'una sèrie de moviments corporals definits precisament, ja sigui a mans lliures o amb aparells. ( A partir de l'any 90, amb la LOGSE, entra el mestre especialitzat en educació física i ara la llei s'en diu LOE)

4.- Educació física: És el conjunt d'exercicis musculars, concebuts dintre un programa educatiu, que cerca el millorament físic de l'individu, formant i conservant el seu cos sa, vigorós, harmònic i útil, alhora que el sotmet a una disciplina moral i mental.

5.- Educació: És l'acció d'educar, d'ensenyar i instruir els infants, i també els adults, per tal d'aconseguir el desenvolupament integral de llur personalitat. S'interessa per el desenvolupament físic, psíquic i social de la persona. ( Etimologia: Educare=Conduir i Educere=treure fora )
En definitiva la missió de l'educació física no és afavoreixer a que els individus es converteixin en bons practicants d'activitats físico-deportives sinó ajudar-los a que arribin a ser bones persones i bons ciutadans, actius, crítics i compromesos amb el seu desenvolupament personal i amb el del seu grup social, desde el camp de l'activitat físico-deportiva. ( Velàzquez, R. 2007 )
Més tard hem fet la classe pràctica on hem fet diverses activitats com el joc del virus, del caçador de bolets, el joc del lleó i el director d'orquesta amb l'objectiu de cooperar entre els companys per arribar a un objectiu comú. Aquestes activitats estan pensades per a treballar en equip i per potenciar la companyoria.
I per finalitzar la classe d'eucagest hem anat a l'aula destinada per a la teoria on ens hem dividit en diversos grups per comentar el treball que hem de presentar sobre diferents temes relacionats amb l'educació física.