¿ Qué tienes debajo del sombrero ? Aquest documental està basat en el centre "Creative Growth", el qual és un centre d'art on tota mena de persones amb diferents discapacitats desenvolupen la seva creativitat.
Judy és una persona amb Síndrome de Down que pateix sordera. Va nèixer fa 60 anys amb una bessona sense cap discapacitat.
Judy va ser enviada a un centre especialitzat en el qual no se'n van adonar de que era sorda fins als 20 o 30 anys, i durant tot aquell temps va estar aïllada, tancada en ella mateixa i no va poder aprendre el llenguatge de signes. En definitiva, va estar mal diagnosticada des del primer moment.
Més tard, la seva germana es va fer càrrec d'ella i la va portar al centre de creativitat esmentat anteriorment, on va crear moltes escultures fetes amb diverses textures, tel.les, fils i diferents objectes, per això van fer diverses radiografies a les seves obres, per esbrinar tots els materials que pot tenir una escultura seva. Judy va començar a portar barrets extranys quan es va sentir artista. Els seus treballs poden ser contemplats des de diferents punts de vista, com per exemple hi ha una figura que sembla que vulgui expressar els seus sentiments de ser mare, ja que crea una figura humana amb una panxa o n'hi ha un altre que plasma unes bessones. Una característica molt rellevant és que tots els seus treballs porten fils,ja que sembla ser que li agrada el procés de repetició, el qual consta de passar els fils al voltant dels dits.
D'altra banda, cal destacar que les persones amb Síndrome de Down estan més obertes a la creativitat i cada vegada que tenen més confiança en ells mateixos creen peças més grans on transmeten els seus somnis i les seves inquietuts i lluiten per trobar-se a ells mateixos.
Aquestes persones tenen un procés autònom i no treballen ni per diners ni per ser famosos, sinó que persegueixen les seves idees.
Una de les coses que més m'ha impactat és " L'art Outsider" on he vist a una persona amb paràlisis cerebral, anomenat Carl. Aquest va tardar de dotze a catorze anys a fer dues cadires, utilitza el seu cos per a prendre mesures i per utilitzar les diferents eines li ajuda un monitor, el qual segueix les ordres de'n Carl.
Altre història impactant és la de Donald, el qual composa la seva música, dibuixa a molta gent a la vegada perquè intenta perdres entre la gent.
D'altra banda Dan té un problema amb la repetició. Aquest transmet perill i una angoixa amb les bombetes, ja que li donen por que s'escalfin molt les bombetes i puguin explotar.
Finalment el documental ha finalitzat amb la mort de la Judy, al costat de la seva germana bessona.
Judy és una persona amb Síndrome de Down que pateix sordera. Va nèixer fa 60 anys amb una bessona sense cap discapacitat.
Judy va ser enviada a un centre especialitzat en el qual no se'n van adonar de que era sorda fins als 20 o 30 anys, i durant tot aquell temps va estar aïllada, tancada en ella mateixa i no va poder aprendre el llenguatge de signes. En definitiva, va estar mal diagnosticada des del primer moment.
Més tard, la seva germana es va fer càrrec d'ella i la va portar al centre de creativitat esmentat anteriorment, on va crear moltes escultures fetes amb diverses textures, tel.les, fils i diferents objectes, per això van fer diverses radiografies a les seves obres, per esbrinar tots els materials que pot tenir una escultura seva. Judy va començar a portar barrets extranys quan es va sentir artista. Els seus treballs poden ser contemplats des de diferents punts de vista, com per exemple hi ha una figura que sembla que vulgui expressar els seus sentiments de ser mare, ja que crea una figura humana amb una panxa o n'hi ha un altre que plasma unes bessones. Una característica molt rellevant és que tots els seus treballs porten fils,ja que sembla ser que li agrada el procés de repetició, el qual consta de passar els fils al voltant dels dits.
D'altra banda, cal destacar que les persones amb Síndrome de Down estan més obertes a la creativitat i cada vegada que tenen més confiança en ells mateixos creen peças més grans on transmeten els seus somnis i les seves inquietuts i lluiten per trobar-se a ells mateixos.
Aquestes persones tenen un procés autònom i no treballen ni per diners ni per ser famosos, sinó que persegueixen les seves idees.
Una de les coses que més m'ha impactat és " L'art Outsider" on he vist a una persona amb paràlisis cerebral, anomenat Carl. Aquest va tardar de dotze a catorze anys a fer dues cadires, utilitza el seu cos per a prendre mesures i per utilitzar les diferents eines li ajuda un monitor, el qual segueix les ordres de'n Carl.
Altre història impactant és la de Donald, el qual composa la seva música, dibuixa a molta gent a la vegada perquè intenta perdres entre la gent.
D'altra banda Dan té un problema amb la repetició. Aquest transmet perill i una angoixa amb les bombetes, ja que li donen por que s'escalfin molt les bombetes i puguin explotar.
Finalment el documental ha finalitzat amb la mort de la Judy, al costat de la seva germana bessona.
Ha estat una pel-lícula increible, la qual m'ha deixat sense paraules, ja que gairebé sempre desestimem el potencial d'aquestes persones i no li donem importància a allò que realment ho és.
Aquestes persones tenen una gran creativitat i són uns genis alhora de crear els seus treballs.
M'ha apassionat veure aquesta pel-lícula i alhora m'ha emocionat perquè aquestes persones moltes vegades són tractades amb una inferioritat increible, la qual cosa m'indigna molt, encara que també soc conscient de què són persones amb una discapacitat, però dins de l'àmbit de la creativitat tenen un gran futur i això m'agradaria remarcar-ho i animar a la gent a fer centres d'aquesta mena per a les persones amb discapacitats i problemes.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada