06 / 11 / 2009
No he tingut ordinador fins avui !! per això redacto ara la classe del passat divendres, dia 6 de novembre, en la qual vàrem seguir parlant sobre com parlar bé en públic.
Els mitjans audiovisuals i de suport del llenguatge corporal i de l'oral poden ser un suport i un ajut davant les nostres mancances com a oradors. Encara que no hem d'abusar d'aquests, ja que és la pròpia persona la que realitza la presentació i la que ha de parlar i mirar al públic, es a dir, és la que deu portar la veu cantant i ser el centre d'atenció.
Aquí és on fem una relació transversal entre les dues assignatures dels nostres mòduls, d'una banda la de Gestió i Tic, i de l'altra la de Comunicació, oral, escrita i digital. A partir d'aquest moment és més comprensible la funció del mapa conceptual en una exposició oral, o la d'un gràfic, o la de les estadístiques...
També hem parlat sobre el següent tema:
"Digues de què parlaràs, parla'n i digues de què has parlat" en relació a com parlar bé en públic."
L'estructura del discurs ha de tenir una introducció, en la qual és presenta el tema i els objectius. S'ha de captar l'atenció del públic amb humor, frases, idees, imatges i definir de què parlarem.
També cal tenir en compte, que l'orador aporta recursos en un moment que sol generar inseguretat.
El desenvolupament és on es transmeten les informacions en un cert ordre lògic. Com que l'atenció del públic disminueix, l'orador tindrà de tenir molta cura a l'hora de parlar del tema desitjat.
I per últim, la conclusió, en què es fa una síntesi final i es tanca el discurs. L'orador es tornarà a centrar en el missatge i escoltarà amb atenció el final del discurs.
Tot això amb una veu neutra, precisa, accessible, no influïda per la prosa escrita o tècnica, oferir definicions dels termes més especialitzats o abstractes, connectors lògics i marcadors textuals.
Fórmules introductòries:
1) Definició: Breu comentari sobre el títol del tema.
2) Presentació d'objectius: centra l'atenció des oients.
3) Presentació del guió: Molt apropiat per a discursos expositius i per a sessions pràctiques.
4) Preguntes: una manera d'anticipar-se.
5) Lectura mental: Esmentar algunes preconcepcions que hipotèticament té l'auditori.
6) Documentació: Mostrar notícies i dades fàcils i senzilles.
7) Afirmació provocadora: Donar una opinió atrevida, una dada espectacular...
8) Anècdota: Explicar una història amb intriga, breu i relacionat amb el tema.
Fórmules de tancament:
1) Repetir la introducció.
2) Resumir els punts principals.
3) Invitació a l'acció.
4) Anunci d'un esdeveniment futur.
5) Promesa i apel-lar als sentiments.
Aquestes pautes són de gran ajuda per a mi, ja que sóc bastant inexperta dins el camp de parlar en públic.
Sempre és gratificant aprendre coses tan bàsiques i que passen tan desapercebudes en la nostra vida. Aquestes són essencials per al desenvolupament personal i laboral.
Personalment m'estan ajudant a canviar la meva forma d'expressió en públic i a perdre aquella vergonya per por a l'equivocació.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada