dimarts, 20 d’octubre del 2009

Qui ets tu?

Ulls plens de vida, que no els fagin plorar.

Tu ets una persona rossa, d'ulls blaus, pell blanca i cos estilitzat.
Ets tranquil-la i pausada, encara que quan t'enfades ets molt nerviosa i orgullosa.
La teva mirada transmet bondat, felicitat i transparença, es a dir, tal i com ets tu.
Una de les teves passions són els animals, per això t'estaves plantejant el fet d'estudiar la carrera de veterinària, però vas adonar-te'n de que la teva vocació era la de mestra infantil.
Ets una noia molt familiar, amiga dels teus amics i sociable, encara que, quan no conèixes a la gent sembles una mica tímida. També, cal destacar, que tens una part molt sensible i altre d'extrovertida dins la teva personalitat, la qual fan de tu una persona comprensible i positiva.
A nivell estètic ets molt pràctica i senzilla, ja que gairebé sempre portes bambes, amb uns texans, una samarreta i els cabells curts i escalats, perquè el llarg et molesta bastant. Això demostra que ets una persona senzilla i profunda, que vols destacar per la teva personalitat i no només pel físic.
T'agrada anar al cinema i llegir llibres romàntics, dramàtics i de fantasia. També comparteixes molt temps a estar amb els teus amics i amb el teu xicot.
Per finalitzar, cal esmentar al teu gat, Kid, el qual és la teva prioritat en arribar a casa, perquè li dediques una bona estona de joc i diversió.

La classe d'avui ha estat genial i m'ha estat de gran ajuda per a conèixer moltes més coses dels meus companys.
Hem començat penjant totes les fotografies, per tal de fer la descripció oralment veient la imatge.
Els adjectius esmentats sobre els alumnes han estat diversos, per això vaig a posar la recopilació que he fet sobre aquests, els quals són els següents: tímid/a, inocent/a, expontani/a, somiador/a, tranquil/a, feliç, natural, clar/a, alegre, original, etc.
Molts dels autors de les descripcions han escollit a la persona fotografiada, perquè senten una identificació amb ella, ja sigui a nivell estètic o personal.
La mirada de l'autor/a podia ser explicita, subjectiva, abstracta, explicativa, realista, subrealista, modernista... Segons els trets que volia destacar.
Una cosa important és que el públic, es a dir, nosaltres, haguem rebut el missatge que ens volien transmetre, ja sigui a través dels colors, dels objectes, de les posicions, dels gestos o de l'estètica.
Correcció de qui ets tu i pautes a seguir per a fer una descripció:
Anàlisi de la situació comunicativa:

- A qui vull escriure?
El text està dirigit a qualsevol públic que ho vulgui llegir, per tant, el registre serà formal.
- Sobre que vull escriure?
Vull descriure a una noia de 18 anys, companya de classe.
M’agradaria transmetre el que em diu la seva mirada, ja que per a mi és una part del cos molt important, perquè la majoria de vegades, una paraula val més que mil paraules.
- Per que vull escriure?
Perquè els ulls de la Mireia em van transmetre una bona impressió del com era ella a nivell personal.
- Com ho vull escriure?
El text escrit té una funció descriptiva, ja que el meu objectiu és el de descriure a la meva companya i amiga de classe.
- Pluja d’idees: ulls blaus, petits, alegres, vius, transparents, sincers i dolços. D'altra banda, cal destacar la seva pell blanca, els seus cabells rossos i curts, el seu cos prim i de gran altura i el seu somriure vergonyós.
A nivell personal és una persona tímida amb els desconeguts, amiga dels seus amics, amant dels animals, familiar, extrovertida, sensible, comprensible positiva, orgullosa, senzilla.
Li agrada el cinema, els llibres, les novel-les romàntiques, la fantasia i el drama.
- Documentació: - Per realitzar aquesta descripció, vaig parar atenció a la Mireia i vaig investigar més sobre el seu dia a dia i sobre les seves emocions, per poder conèixer millor la seva manera d'èsser físicament i psicològicament.
- Selecció i ordenació de la informació ( idees ): Per a la realització de la descripció final, vaig redactar diversos esborranys, perquè volia fer una descripció interna i externa de la persona escollida, ja que no només volia basar-me en la seva aparença, sinó que volia fer rellevància a la seva personalitat perquè és el que em va cridar més l'atenció quan la vaig conèixer.
- Ordenació de les idees: Primer he fet una petita descripció física i després he centrat aquesta descripció a la seva personalitat, ja que és el que em transmet la seva mirada. Aquesta esmenta un munt d'adjectius, perquè en són molts els que he conegut des del primer dia que la vaig conèixer fins el dia d'avui, els quals no van en decadència, sinó què a mida que transcorre el temps vaig descobrint de nous i positius.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada